Inicio Buscador Mapa del Sitio Contáctenos
Español Valencià English Français
Área informativaRecursos educativosSecretaríaTablón de anunciosActividadesRevista de alumnosRevista de padres
ChatCorreo webAcceso ITACAFormulario de contactoEnlaces de interésBuscadorMapa web

Revista de alumnos

IES Torís

QR IES Turis





SÍGUENOS EN FACEBOOK Y EN TWITTER
 

 


NOVEDADES TWITTER

Otros temas

IESTUDIANTS OCTUBRE 2011


Fecha: 02/11/2011

Nova entrega de IEStudiants en paper

Vos deixem l'última revista que s'editarà en paper de IEStudiants. Com sempre, la podeu demanar al centre.


QUI NO GUARDA QUAN TÉ, NO MENJA QUAN VOL

Per Toni Jiménez Picó


El programa “Salvados” de La Sexta estrenava el passat 9 d’Octubre, un reportatge documental titulat “Cuando eramos ricos”, sobre el despilfarrament de fons públics en obres sense sentit.
Les veus dels dos grans líders politics del país, amb la banda sonora de la pel·lícula “Origen” de fons, sonen iròniques parlant de l’economia espanyola al principi d’un reportatge que es deuria haver fet fa molt de temps, en aquella ja llunyana Espanya “precrisi”.
Fes clic a la imatge per veure el programa

Que temps tan feliç. Milions i milions d’euros de les nostres butxaques invertits en infraestructures inútils, obres majestuoses víctimes d’un consumisme atrotinat, pensades únicament com a mode de lluita entre comunitats autònomes. Parlant clar, el resultat del “Avore qui pot mes”, ha sigut desolador.
El hashtag de Twitter, #cuandoeramosricos es va convertir en Trending Topic (Tema del moment) durant dos dies a nivell mundial. La gent respon quan veu el poc trellat que s’ha tingut a l’hora de plantejar, idear i construir projectes de tal envergadura per part de l’administració. No importa i no es una qüestió de ideologies ni de color polític. Sentit comú en te tothom. El problema es que hi ha gent, que encara no s’ha donat conte de que es per a gastar-lo i justament, es eixa gent la que ens governa, la que vela per el nostre benestar i els nostres interessos.
Els diners volaven com ara volen els treballs. Les retallades, les preocupacions, la cordura i les lamentacions arriben de la mà. Però, desgraciadament, arriben tard. Massa tard. No hem sigut mai rics...però hem interpretat molt be el nostre paper.
  • 3r país del mon en Km. d’autopistes i autovies.
  • 2n país del mon en Km. de AVE.
  • 1r país d’Europa en Nº d’aeroports.
Aquestes dades demostren tot el dit anteriorment. La intenció semblava bona. Però, en aquestes ocasions, la intenció no es el que compta. 


Jordi Evole, mes conegut popularment com “El Follonero”, ens regala un exercici de periodisme molt subjectiu però, a la par, veraç i demostrable. Podeu vore el reportatge en la web del programa.
Fent al·lusió a una frase que diu molt la meua mare: El qui no guarda quan te, no menja quan vol. I així a passat al nostre país. L’ombra de la crisi no podia arribar a les nostres terres...perquè la tapaven les de les grues de la construcció.

REFORMULANDO POEMAS

Los alumnos de 1º de la ESO han realizado una actividad de reformulación poética. De esta forma han surgido interesantes revisiones de poemas que os dejamos aquí en la revista. Echadle un vistazo a ver cuál os gusta más. 

Poema de Valentino Privitera

Poema de Valentino Privitera

PÁJARO DEL CAMPO

Pájaro del campo, qué bonito estás,
es adorable volar sin miedo
y ver que libre vuelas hacia mí
¡Quédate aquí, aquí, aquí...!
Pájaro del campo quién quiera verte volar
con esas alas largas y amarillas
bien lejos llegarás.
¡Quédate aquí, aquí, aquí!
¡Quédate aquí! Pajarito, ¿te vas a quedar?

Carla Pico, 1ºC

PESCADORES GANDULES

Pescador del viento, que feo estás.
Pescador del estado, o cuantas novias tienes. Ya
negros y blancas, qué gandules sois,
¡Quédate ahí, ahí, ahí...!
No me quieres de querer, me quieres de odiar.
Pescado del viento, fea y horrorosa estás
negros y blancos, qué gandules sois.
¡Quédate ahí, ahí, ahí...!
¡Quédate ahí! Pescado, ¿estás ahí?

Toni Valenzuela, de 1º E

GUSANO DEL SUELO

Gusano del suelo, qué verde estás,
gusano de la tierra, verde te verás,
hierba del jardín, ahí vivirás.
¡Quédate ahí, ahí, ahí!
No te pongas triste, amiguitos encontrarás,
gusano del suelo, azul no te verás;
reflejo del agua, de espejo utilizarás.
¡Quédate ahí, ahí, ahí!
No te vayas de ahí, que amiguitos encontrarás.

Pepe Leiva, 1ºC

LEÓN DE FUEGO

León de fuego, qué fuerte eres,
león del agua, amarillo y plateado.
Luz de flautín. León de viento.
Vete ya de aquí.
Por favor, no te quedes. Vete ya. ¡No quiero!
Soy el león de arena violeta y fucsia.
Luz del flautín de atmósfera.
Por favor, no te quedes y vete ya de aquí.
León, ¿te has ido?

Enrique Alcaide, 1ºB

CORRELLENGUA 2011

Un any més, amb motiu de la festivitat del 9 d’Octubre, se celebra el Correllengua a Torís. L’alumnat del centre ha participat activament en una sèrie d’activitats vinculades a les Rondalles valencianes d’Enric Valor. Així, els i les alumnes de primer cicle d’ESO han elaborat auques explicant diferents rondalles recollides per l’escriptor de Castalla. L’alumnat de segon cicle d’ESO i Batxillerat, per la seua banda, han elaborat curtmetratges en els quals han escenificat les trames d’aquestes històries arrelades al nostre folklore. El jurat del Bloc Jaume I ha felicitat a tot l’alumnat pel nivell d’enguany, molt superior al de l’any passat. Els premiats han gaudit d’un sopar gratuït al Correllengua 2011. Pròximament, a la Biblioteca s’exhibiran les auques i els curtmetratges. 

Aquests són els premiats: Concurs d’auques (Primer cicle ESO): 1r C: Gema Montiel 2n C: Ángela Sanseverino Concurs de curtmetratges (Segon cicle ESO i Batxillerat): 4t B: L’engany de les dones (Rosabel Aledo, Sonia Latorre, Marta Fabián, Begoña Almonacil, Vanessa Domingo, Natalia Escoto) 1r Batxillerat: Les animetes (Lluna Campos, Andrea Corell, Sandra Lozano, Ederne Ponce) 2n Batxillerat: Història d’un mig pollastre (Maria Fabián, Josep Giménez, Pau Hueso, Rafa Picó, Víctor Roldán, Raquel Villanova)    El lliurament dels premis serà el proper divendres dia 21. Del 24 al 31 d'octubre es projectaran els curtmetratges a la biblioteca del centre. 

OP ART

  Els alumnes de primer i quart d’ESO han començat a treballar dibuix tècnic a l’assignatura de plàstica i visual i han començat fent un treball op-art. Per aquest motiu he pensat en escriure  un article dedicat a aquest estil artístic.
Eixemple de op art de Bridget Riley i Victor Vasarely
Dibuix de Alicia Ruiz, 1r C
Dibuix de Vanessa Domingo, de 4t B

L’op-art abreviació de optical art, sorgeix a finals dels anys 50 encara que arriba al seu auge en els anys 60. Està emmarcat dins de l’art abstracte però va més enllà, utilitza la geometria per produir efectes òptics enganyant l’ull de l’espectador, produint  il·lusió de vibració o moviment, confusió de figura i fons, il·lusió de volums i profunditat on només hi ha dues dimensions…  El moviment artístic va ser molt acceptat al seu temps per les seues molt estudiades formes. El seu major exponent va ser Victor Vasarely
(1906-1997) d’origen hongarès, que va desenvolupar la major part de la seua trajectòria a França. A Espanya el més destacat d’aquest moviment va ser l’alacantí Eusebio Sempere (1923-1985).
  Aquest estil va influenciar moltíssim al món del disseny i de la moda.

Links relacionats:

AQUELLS DIES DE LLIBERTAT: Apunts d’un viatge inoblidable

Per Toni Jiménez Picó i Ederne Ponce Lorente Era tanta l'emoció que durant tot el curs havíem acumulat, que quan vam pujar al autobús no sabíem ven be si plorar o riure. Per suposat, plorarem de la risa, desprès de soltar quatre animalades i cantar-lis als professors que mos ballaren la pelussa,altra cosa no podíem fer.
Havia sigut un curs intens però tot lo bo arriba. El viatge d'anada a Madrid per agafar l'avió cap a Atenes no fou gens pesat. Tinguérem uns quants indignats pel corredor del autobús que reclamaven un mínim de silenci, però res important. Era molt interessant anar passant per clubs d'alterne i vore que tenien mes il·luminació que el campanar del poble. Arribàrem a Barajas i esperarem farolejant tot el aeroport. Per suposat, passarem desapercebuts per a tots, menys per a l'home que va entrar al WC i va eixir espantat dels nostres crits d'emoció. Després d'una quantes hores d'espera agafarem l'avió i ficarem rumb a Atenes.
En l'avió també ens férem de notar, i els crits de: "Anem a morir tots" varen alterar a mitja tripulació. Quan arribarem era hora de canviar l'hora i de ficar els movils apunt. Els treballadors del creuer ja estaven esperant-nos i una vegada en el port de la ciutat, embarcarem en el Happy Dolphin. Una volta acomodats, tocava la visita de rigor al vaixell.
Cada matí un lloc que visitar i cada nit una festa, des de tropicals, Black & Red i disfresses, fins la esperada nit de gala. Per al record quedaran les visites al Partenón de Atenes, la pujada amb burro en Santorini, les anècdotes del polp en Rhodas, les platges impressionants de Mykonos, el calorós clima de Izmir i la impressionant ciutat d'Istanbul, de la qual quedarem enamorats.
 
  
Coneguérem a gent de fora, ens coneguérem entre nosaltres i establirem un llaç entre el professors que mai es trencarà. Vicent, Lupe i Empar es varen portar molt bé amb nosaltres i gracies a ells podem dir que ja hem vist alguna cosa d'aquest mon. Mereix una menció especial la nit del karaoke, el brindis de la nostra amiga i admirada Anuska, directora del creuer , els cambrers i el servei de neteja de camarots, gent molt bona i molt simpàtica i com no, el grup d'animació del vaixell, amb el que ballarem i riguerem durant tota la nostra estància. Tant es així que alguns aplegarem a fer practiques d'animació en el corredor de la discoteca.
 
A banda de ser un viatge cultural, amb les seues frases fetes inventades en vesprades de tertúlia en la piscina, en quant al menjar, sols dir que no ens morirem de fam..ni de sed...tot el contrari! Fartarem i beguérem com si no hi haguera un demà. El tot inclòs es feia de notar durant les 24 hores del dia.
 
De cada lloc ens portarem un record a les nostres memòries, encara que si la memòria ens llegara a fallar, també ens queden les prop de 2550 fotografies que tenim del viatge. Continua pendent eixe viatge a Marina d'Or per recordar vells temps.
 
Tant si tornem a anar, com si no, Grècia i Istanbul ja estan als nostres cors per sempre.

CREACIÓN DEL NUEVO GRUPO DE TEATRO DEL IES

Fíjate en este cartel (pincha en él para ampliarlo).
"¿Te gusta viajar? ¿Has pensado en ser alguna vez otras personas?" Con estas dos preguntas tan sugerentes comienza su andadura el grupo de teatro del IES Torís. Si te interesa el mundo del teatro y alguna vez has pensado en la posibilidad de subirte a un escenario, esta es tu oportunidad. De momento, el proyecto se está iniciando, pero hay muchos planes interesantes para este mismo año y tened por seguro que será una actividad divertida. Si queréis más información, hablad con Jordi de Castellano, Sagra de Informática o con Carles, el director. Por cierto, a ver si adivináis quién es quién en esta foto.

UN GRAN VIATGE (I ACÍ AL COSTAT)

Ja ha passat temps, però està recordar les bones experiències del curs 2010-11. En el mes d'abril ( 11, 12 i 13) alumnes de 1r i 2n d’E.S.O del nostre institut vam gaudir d’uns dies molt divertits a l’alberg d’Alboraig, l’activitat va estar organitzada pel departament de religió (és a dir, per Vicent).
   Vam eixir cap al “ vecino pueblo de Alborache” el dilluns de vesprada i després d’instal·lar-nos vam jugar per tot l’alberg fins a l’hora del sopar, després férem un joc per equips on teníem que buscar diferents peces d’unes cares de famosos.
Dimarts pel matí es posarem les motxilles i férem una ruta pel camp fins arribar a Yátova, després anàrem a la “Cueva de las Palomas” i al “Xarco Miami” on els més valents varen nadar (encara que estava molt freda). Després de practicar senderisme vam arribar a l’alberg per a dinar i carregar forces ja que de vesprada es disputava el “ II Campionat de futbet aula de religió ”, ho celebrarem amb un bon sopar i posteriorment una nit on les rialles, els jocs i les bromes no van faltar.
Al següent dia vam preparar les motxilles per a tornar, encara que alguns anaren a visitar Alboraig fins que es va fer l’hora de vindre l’autobús per a tornar a Torís.
Encara que sols van ser tres dies i la distància de Turis era de cinc minuts va ser una excursió que mai oblidarem i que tots esperem que es torne a repetir el present curs.
Vicent recorda que vam ser bons xiquets i xiquetes, VOLEM TORNAR!